Mireia Bernat i Sergi Serra són Cor Blanc. La Mireia amb una guitarra elèctrica i en Sergi amb una caixa de ritmes i un sintetitzador fan una proposta tranquil·la, sense estridències, i molt agradable. 

La seva proposta, amb pinzellades electròniques però alhora molt “analògica”, transporta  l’espectador a un terreny plàcid d’on no voldria marxar-ne.  

La fórmula és senzilla: Cor blanc + capvespre + entorn natural de l’Esquerda: res no pot anar malament. 

No hi ha manera millor d’encetar la segona edició del festival EnCanta.

L’abonament s’haurà de recollir en alguna de les taquilles del festival, amb el comprovant de compra online. Permet entrar a tots els concerts, excepte el concert d’en Quimi Portet.

com tots els artistes veritablement grans, Quimi Portet és un gènere en sí mateix. Més enllà dels tres milions i mig de discos venuts amb Los Rápidos, Los Burros i El Último de la Filla, la insubornable fidelitat al seu propi univers l’ha convertit en un referent de la música feta aquí. Sensibilitat, ironia i una veu pròpia que sona com mai en un nou disc, el DESÈ de la seva carrera en solitari, gravat de cap a peus per ell mateix. Rock’n’roll de quan el rock’n’roll importava sense nostàlgia ni complexes que, en directe, es transforma en una festa major personal i absolutament intransferible

Amb ella arriba la proposta més electrònica del festival. Museless ha passat per alguns del festivals més grans del país com el Sònar o el Primavera Sound, i per això ens fa molt feliços poder comptar amb ella a l’EnCanta. 

L’hora del vermut del dissabte serà tot un esdeveniment, amb aquesta proposta directa, densa, plena de textures i matisos, i amb una veu preciosa, utilitzada a la perfecció per a crear.

Qui tingui ganes de ballar que no ho dubti: Museless és la seva opció.

El seu últim disc —“Blanc”— és sobretot cru. La veu de Ferran Palau sembla no voler destorbar l’atmosfera sonora que genera a cada tall, però la seva lírica és directa i ens toca l’ànima. 

Aquest treball és encara més despullat i sensible que “Santa Ferida”, el seu anterior disc. A en Ferran Palau cal comprendre’l de forma global, entendre la seva proposta musical on tots els detalls són cuidats a la perfecció i tenen sentit per si mateixos.

La seva sensibilitat s’haurà de conjugar amb les peculiaritats de l’escenari de la capella del sòl del pont, on tindrem l’oportunitat de comprendre millor i de deixar-nos guanyar per aquesta  “bèstia de cantautor”.

Ens haurem de preparar per al moment més místic del festival. No en podem tenir més ganes.

Ens fa molta il·lusió estrenar l’escenari de la Biblioteca Bac de Roda amb la Mow. Provinent de Madrid, i encara amb poc recorregut musical dalt dels escenaris, s’ha fet un lloc en l’escena indie de la península de manera molt ràpida. 

Va ser programada al festival Sònar en la seva passada edició, on va convèncer el públic  amb una música atmosfèrica, densa i rica en matisos. La seva banda habitual acompanya la hipnòtica veu de Mow.

Una proposta marcadament personal que convencerà fins i tot als més escèptics.. 

Mow serà per a molts la descoberta del festival.

JOANA SERRAT

La Joana Serrat arriba al nou escenari de la Fundació Miquel Martí i Pol amb tota la seva banda. Amb una trajectòria musical ascendent i sòlida, Joana Serrat no para d’acumular premis i d’actuar en grans festivals.

El seu folk d’arrel, contundent i alhora delicat, recull  paisatge, natura, costumisme i vida.

Tant els que ja heu tingut l’ocasió de sentir-la en directe, com els que no l’heu vist mai, no us podeu perdre aquest concert de Joana Serrat a l’EnCanta.

IZARO

A Izaro Andrés no ens l’hauríem de prendre a la lleugera. La cantautora basca ja ha editat dos discos i va ser una de les artistes revelació de l’any 2016. El seu cançoner combina moments d’instrospecció amb moments de festa i diversió, sempre des de la sinceritat i de l’emoció que aconsegueix transmetre a la perfecció.

Serà un dels moments clau del festival i estem molt agraïts que Izaro hagi acceptat la nostra invitació.

La Paula Jornet tancarà la segona edició del festival EnCanta amb el seu recentment editat “Secretly hoping you catch me looking”, amb el qual es consolida en el terreny musical, després de “Creatures”.

Si del primer disc ens van enamorar les melodies folk i la seva veu delicada, a “Secretly hoping you catch me looking” Pavvla ens captiva amb el joc dels seus registres vocals. En aquesta proposta més personal s’hi aprecia un delicat treball de producció amb el qual ella se sent còmoda.

La qualitat de la seva gira i la seva presència en festivals com l’Strenes de Girona o el Primavera Sound de Barcelona ajuden a comprendre la dimensió de l’artista. 

Acabarem molt amunt.