El seu anterior projecte musical Fang, va destacar a l’escena indie del país com una de les bandes més prometedores. Ara, en solitari, continua explorant noves sonoritats amb moments electrònics, i ens proposa un cançoner elegant i impecable.

Amb una veu madura, segura i poderosa serà un dels grans moments de l’edició d’aquest any.

Llure Marquès (LeonManso) ve de Menorca a inaugurar l’EnCanta 2020. Les lletres de les seves cançons són el seu veritable punt fort. Un viatge al seu ric món interior, on hi trobem de tot, i tot ens agrada.

Músicalment no hi sobra ni hi falta res, folk ben interpretat, honest i sincer.

Clementina

Carlos Montfort i Gina Margarit són Clementina. Una proposta intimista, senzilla i delicada. Les seves lletres que parteixen d’un costumisme aclapardor, i de celebrar les coses senzilles i importants.

A Clementina, les guitarres i ukeleles comparteixen protagonisme amb la delicada veu de la Gina, que ens transporta a llocs tranquils on la vida va passant.

El 2018 van fer un single amb Guillem Roma, i aquest vespre de l’EnCanta hi compartiran espai i escenari. No ens podia anar millor.

Guillem Roma

Ja varem tenir l’honor de comptar amb ell la primera edició, on la pluja ens va fer canviar d’ubicació. Malgrat això va omplir el teatre Eliseu, convertint un dissabte a les 5 de la tarda, en una festa i un viatge pel seu multicultural univers sonor.

Aquest cop ens ve a presentar “la constant i la variable”. En el seu últim disc fa un exercici d’estil poc comú però molt interesant, revisitar les seves cançons per donar-los una nova vida.

Poder inaugurar aquest escenari amb ell és un plaer.

Els joveníssims Kids from mars ja han visitat la majoria de festivals importants de música del país. La seva proposta és energètica divertida i descarada, i a més a més són molt bons. Amb només un EP al mercat, ja han convençut a la critica i al públic.

Aquest serà el moment més electrònic de l’EnCanta, ideal per als qui vulgueu fer el vermut i ballar. Serà una festa.

La trajectòria d’aquest músic de Reus, és coneguda per tothom. Lider de Whiskyn’s fins al 2009, quan es dissol la banda, amb disset anys de trajectòria i més de set-cents concerts. A partir d’aquell moment comença una aventura en solitari que el porta a editar tres discs.

A l’EnCanta ve a presentar la flor del panical, disc que resumeix i revisita una selecció de les cançons de whiskyn’s a l’escenari de la casa cultural 1 d'octubre

Preparem-nos per cantar a ple pulmó.

Aquest cantautor és una raresa dins el panorama musical. En una primera escolta no aconseguim entendre en quin idioma esta cantant Daniel Lumbreras i la resposta és fàcil, s’inventa l’idioma en què canta. Ell deia en una entrevista que no té cap necessitat d’expressar res en paraules, però ho fa ( i molt) amb la seva música.

Un univers sonor on hi conviuen moltes influencies, que conflueixen i generen una proposta unica i sorprenent.

Nascut a Minessota, Paul Fuster és un cantautor amb una llarga trajectòria en l’escena catalana. Desprès d’un temps de silenci ha tornat als escenaris. Bàsicament ens trobem davant d’una bèstia capaç de qualsevol cosa amb les seves guitarres fetes amb material reciclat. Artesania i folk, i una personalitat brutal.

Feia molt temps que esperàvem aquest moment a l’EnCanta.

La veu de l’Eneritz és el seu punt fort, angulada i estrident, però dolça si vol, deixant clar a l’oient que es tracta d’un instrument més, que ella domina a la perfecció.

L’Eneritz demostra que una cantautora folk i intimista també pot ser molt punk. Una proposta arriscada de les que tant ens agrada programar a l’EnCanta. 

Després d’una prolífica carrera amb Standstill, Enric Montefusco s’ha redefinit com a cantautor amb tres discs al mercat, donant un protagonisme important per a les lletres, algunes de les quals fàcilment convertibles en himnes, i amb un poètica innegable.

Acompanyat per la seva banda, ens farà cantar, ballar i suar. Una gran manera d’acabar el dissabte de l’EnCanta 2020.

La Naida (le Nais) és model, poetessa, dissenyadora de joies i cantautora. Només cal dir que el seu primer EP es diu “when I can not speak but I can sing”, per tant, tota una declaració d’intencions. El seu projecte musical desborda personalitat, i se li intueix una llarga projecció dins l’escena musical, fet que ho demostra que l’hagin programat a l’edició d’aquest any del primavera sound (Poca broma).