Trespersonatges i l’espera. L’eterna espera que pateixen els milers de refugiatsdesprès d’haver realitzat el viatge més llarg i difícil de les seves vides. L’esperaeterna sense informació en un camp de refugiats. La Júlia, voluntària, arriba aun camp de refugiats de Grècia i coneix en Hadi, un refugiat sirià. Comencen acomunicar-se amb una pissarra: paraules i dibuixos. Mig en català, mig enanglès, mig en àrab. S’entenen com si fossin amics de tota la vida. A aquestacomplicitat s’hi afegeix la Samura, la germana d’en Hadi. La passió que comparteixenper la literatura es materialitza en un projecte per construir una bibliotecapel camp. Però construir una biblioteca enmig del no-res no és fàcil, necessitaranla col·laboració de totes les persones del camp- voluntaris, gestors irefugiats- i uns i altres fa massa temps que no s’escolten. 

A “Camí de Cavalls” quatredones, amb motxilla i botes noves, recoorren el camí antic que encercla Menorca. Un viatge emocionant cap als bells racons de l’illa, però també cap a lareconnexió amb la natura i amb nosaltres mateixos.

Nora de Casa de nines, Blanche d’Untramvia anomenat Desig i Júlia de Lasenyoreta Júlia són tres personatges cabdals de la història del teatre quees troben per mostrar-nos la seva valentia i les seves febleses.

Temes com la maternitat, l’enamorament,el desig, la manipulació, la pròpia identitat, la pressió social i, fins i tot,la vellesa apareixen per ser debatuts. I amb un personatge masculí que lescondiciona i fa aflorar, sobretot, la relació home-dona.

Una mirada contemporània a unspersonatges clàssics que lluiten per mostrar-se com a dones que tenen coses adir malgrat ser sovint silenciades.